LA FORMACIÓ DELS SÍMPTOMES I ELS SEUS USOS
Quan algú es dirigeix a consultar ho fa a partir de fenòmens simptomàtics que es manifesten en forma de queixa o de patiment, però sovint això no és suficient per començar una cura psicoanalítica. Una de les coses que adverteix Freud és que un símptoma és ja una resposta al servei d’un funcionament.
Caldrà delimitar allò que ha vingut a desestabilitzar aquest funcionament, i com es dirigeix a buscar un complement. Això és una dificultat tècnica, que caldrà mesurar en la transferència, i que planteja qüestions ètiques perquè ens referim a un subjecte.
Localitzar i formalitzar el símptoma des del començament és fonamental per a iniciar i orientar un tractament, i si no volem confondre subjectes de diferents estructures clíniques. A l’hora, una investigació d’aquesta naturalesa ens permet recórrer les variades maneres en la formació dels símptomes i els seus usos.
També veurem com es construeix un cas o seqüència clínica, sense que això menystingui la singularitat del subjecte.
Coordinació: M. Àngela Gallofré, Gemma Ribera, Josep Sanahuja
Programa:
| La posada en forma del símptoma en les entrevistes preliminars |
| El símptoma com allò més real del subjecte |
| La “realitat sexual” implicada en el símptoma |
| El símptoma com aconetixement de cos |
| Les lliçons de les psicosis |
| El partenaire-símptoma |
| La construcció de casos |
| L’orientació lacaniana |
