EL DIAGNÒSTIC: EL SEU ÚS I LA SEVA UTILITAT
No pot haver una pràctica ben fonamentada en la psicoanàlisi sense un diagnòstic acurat. És una condició per als objectius pràctics relatius a la direcció del tractament. Però com orientar-se? Quin ús en fem? I quina utilitat donar-li?
Examinarem, les principals aportacions de Freud i Lacan sobre la qüestió a la llum de la clínica actual. Amb Freud, l’herència i separació de la clínica psiquiàtrica. Per la seva part, Lacan construeix definicions molt precises, netament diferenciables, per abordar els fenòmens de la bogeria, i al mateix temps descarta qualsevol classe de segregació que deixa sense sentit tota normalitat estàndard. L’ús del diagnòstic no pot suposar una normativització del subjecte sota les regles socials, sinó una orientació en el camí a una solució no estàndard que no està per fora del llaç social.
Coordinació: M. Àngela Gallofré, Gemma Ribera, Josep Sanahuja
Programa:
27 octubre | El diagnòstic en la psiquiatria i la psicoanàlisis.
10 novembre | La bogeria i la psicosis. Diagnòstic diferencial.
15 desembre | El procés diagnòstic en psicoanàlisis.
16 febrer | La clínica del singular front les epidèmies diagnòstiques
02 març | Les infàncies “híper”: prudència diagnòstica
13 abril | La normalitat i el fora de la normalitat
04 maig | Problemàtiques diagnòstiques en el consum de substàncies en adolescents
25 maig | Més enllà de la conducta, el símptoma
Antena Clínica Tarragona 